CONTE EMBASTAT

A la classe de hui hem fet un conte embastat, que consisteix en elaborar un conte a partir d'una sèrie de questions amb l'ajuda de la resta de classe. Un grup crea el començament de la història i després un altre la continua, i així fins a que estiga finalitzada. La extensió per grup és d'un màxim de cinc línies. Consisteix a proporcionar a l’alumnat l’estructura del conte a partir d’una sèrie de preguntes que han de contestar. Aquestes preguntes es basen en l’estructura de la rondalla fantàstica descrita per Vladimir Propp. El primer a utilitzar aquest recurs va ser Gianni Rodari a la Gramàtica de la fantasia. Nosaltres ens basem en la proposta de: Dolors Badia, Núria Vilà i Montserrat Vilà, Contes per fer i refer. Recursos per a la creativitat. Barcelona, Graó, 1985.


S'han de donar resposta a les preguntes següents:

           1. Qui pot ser l'heroi de la història?
2. Què pot desitjar, o què li pot faltar, per a ser feliç?
3. Qui aconsella o ajuda l'heroi?
4. Com marxa cap a l'aventura?
5. Qui troba pel camí?
6. Quines proves o obstacles troba l'heroi pel camí?
7. On arriba al final del seu viatge?
8. Al´´i viu el seu adversari. Com és?
9. Primer, l'heroi és vençut. Com?
10. Com l'ajuda el seu amic?
11. Expliqueu com l’heroi s’enfronta una vegada més amb el seu enemic, però ara per a                        véncer-lo i apoderar-se d’allò que havia anat a buscar.
12. L’heroi torna cap a sa casa, però és perseguit pels aliats del seu enemic. Quins poden ser                els últims obstacles?
13. Final de la història explicat lliurement.

- El nostre conte embastat ha sigut el següent:

Fa molts anys en un regne molt, molt llunyà anomenat “Cada-u-és-el-que-li-toca”, vivia una princesa que volia trencar les normes establides en aquest regne.

El seu somni era ser exploradora i trobar antics tresors al voltant del món. Les persones de la seua cort li deien que estava boja, que això no era digne d’una princesa.

Un dia mentre la princesa dormia, va aparèixer a la seua cambra la fada Mafalda, qui li va concedir un desig.

El desig que li va concedir la fada va ser transportar-la al bosc per viure aventures, però caminant pel bosc es va pedre.

Allí, es va trobar a un altre aventurer que també estava perdent pel bosc. Es van fer amics i junts van emprendre un nou viatge. La princesa es va adonar que l’aventurer era misteriós...

Al llarg del seu camí, van lluitar contra ogres i bruixes malvades. Un dia el aventurer va tindre un malefici que la bruixà li havia passat sobre ell i va emmalaltir d’una malaltia molt greu.

Per a poder ajudar al seu amic, la princesa va pujar al cim de la muntanya Rocadragó, un paratge molt famós per les propietats curatives de les seues plantes. Després de trobar el remei, se’l va portar a l’aventurer i tan sols quedava esperar per tal de vore si es recuperava.

Allí va trobar a uns adversaris, en aquest cas van ser, el rei i la reina del palau del poble.

Com a conseqüència la princeses va cridar al seu amic de la infantessa, el ratolí San Martí i va morir els ulls del seu amic. D’aquesta forma, el mag de l’hivern apareix realitzant un conjur màgic, donant-li la oportunitat al nostre protagonista de tornar al passar per ressuscitar a la princesa i resoldre tots els embolics. Així va ser, van tornar al passat, la princesa va ressucitar i tots van viure feliços.

Reflexió sobre l'activitat: ja coneixia aquesta activitat i l'havia posada en pràctica. És un tipus d'activitat que m'agrada per la col·laboració entre els grups i la creativitat emprada.