Marshall, Rita (2008). No m’agrada llegir!. València: Vicens vives (Col·lecció “Pinyata”,
3), 40 p.
Rita Marshall va nàixer a Londres (1934). Va ser
reportera, escriptor i editora. Va guanyar el diploma Royal Society of Arts. Es va convertir en la primera dona
periodista del periòdic The Times.
Així mateix, Etienne Delessert és l’il·lustrador de l’obra. És un artista
autodidàcta que té publicat més de cent llibres per a xiquets, entre els que
destaca The Endless Party (1967).
Quant a l’argument, Víctor Oller és un xiquet què trau
molt bones notes, però que no li agrada llegir. Un dia, va obrir a contracor un
llibre i va descobrir un món meravellós, ple de personatges que li animaven a
continuar la lectura i a submergir-se dins de les històries de cadascú.
Pel que fa al tema, és divertit, interessant i innovador
ja que la major part dels personatges són animals i ja que els llibres et donen
la capacitat i la llibertat d’imaginar tot el que vulgues.
Sobre el llenguatge, és compressible i s’adequa a l’edat
del lector perquè el vocabulari emprat és
senzill i està dins del bagatge propi d’aquesta edat (6 anys). A més a més,
està acompanyat per imatges que omplin tota la fulla i que tenen concordança
amb allò que es diu al text, suscitant emocions i sentiments. Així mateix,
creen un univers de ficció coherent, utilitzant els animals que van sorgint del
llibre que està llegint el protagonista. D’altra banda, la descripció provoca en
el lector sensacions visuals i sonores que atrapen el lector dins l’ambient, la
qual cosa fa que hi trobem un equilibri acció-descripció.
Respecte a l’estructura, la seqüència narrativa és molt
coherent ja que lliga les escenes, doncs hi ha relació causa-conseqüència. La
situació inicial genera expectativa ja que Víctor no vol llegir i ha de passar
alguna cosa per a què canvie d’opinió. A més, el final és convincent ja que el
protagonista troba una raó per a continuar amb la lectura, la qual cosa provoca
la reacció emotiva en el lector.
Quant als personatges, en totes les imatges el
protagonista i la resta d’animals tenen definits uns atributs psicològics i
físics i representen paràmetres socials i culturals. De fet, generen empatia ja
que el lector pot haver sentit eixe sentiment de no agradar-li la lectura,
permetent que el lector aprenga coses sobre els sentiments i els valors de la
creativitat, imaginació i responsabilitat. Hi ha una única veu narrativa que és
l’omniscient. No trobem cap personatge femení.
En relació amb l’espai i el temps, és molt important ja
que ubica al lector en els escenaris en què transcorre la història, influeix en
les actituds i decisions dels personatges i contribueix a crear l’atmosfera del
relat, reforçant sensacions i situacions. Tot passa en una vesprada, la qual
cosa fa que es puga percebre el pas de les hores, seguint la cadena
d’esdeveniments.
D’altra banda, les il·lustracions són una de les parts
més important d’aquest llibre ja que són atractives, transmeten sensacions,
susciten emocions i reflexions, dialogant amb el text, recreant-lo i
contrastant-lo, i presentant elements que afegeixen sorpresa i humor a la
narració. Així mateix, creen personatges expressius, amb trets únics i
convincents, és a dir, un univers narratiu coherent. A més, integren
harmònicament les figures, el maneig de l’espai i el color, hi ha una relació
versemblant entre les proporcions, els volums i les formes dels objectes. La
perspectiva situa el lector en un lloc privilegiat per a mirar i accentua
moments clau del relat, els colors emfasitzen les emocions del relat, els
traços transmeten la intenció narrativa: ironitzar, divertir, commoure,
evocar... la tècnica enriqueix el conjunt i és consistent al llarg de l’obra.
Pel que fa al disseny i la impressió, la coberta atrau
per la seua infinitat de colors, dóna informació bàsica sobre l’obra: títol, autor,
il·lustrador, editorial i la contracoberta genera curiositat, desig de llegir.
La impressió és de qualitat (colors, tipografia nítida) encara que l’enquadernació
no és resistent. Les activitat pretenen assegurar la comprensió del relat amb
una orientació lúdica.
La col·lecció de l’obra, Pinyata, està pensada per als
nenes i nenes que s’inicien en la lectura (1º primària). Per això, son textos
escrits en un llenguatge senzill, amb una extensió limitada i s’han compost amb
una lletra molt llegible i de dimensions generoses.
La meua opinió personal sobre l’obra, és que té un text i
unes il·lustracions que, ambdues juntes, fan que el relat tinga sentit i el
lector puga seguir i entendre tota l’obra. La recomanaria a xiquets de 6 anys
pel seu vocabulari, per la història i per la seua adequació a aquesta edat.
